El grup 7: ANÒNIMS del nivell A ens posen al dia de l'acampada. De fet, anirem parlant dels dos dies… Comença a esciure en Josep Ma Casas: L'acampada del dimecres va estar molt bé, el lloc era molt bonic, i el millor va ser el temps que ens va acompanyar molt favorablement. Si he de ser sincer ha estat l'acampada que m'ho he passat més bé de totes.
L'endemà al matí ens vam llevar diferent de cada dia, doncs en lloc de música ens va despertar el so de les esquetlles de les vaques i els seus mugits… Ja a la Farga de nou vam dunar i descansar. També ens vam donar una remulladeta a la piscina i no se'n va salvar ni una sola ànima perquè la galleda del "Zampa" (Jordi Baradad) no va parar en cap moment…
Continua la Laia Almenara: Vam anar a Pardines a fer una acampada. En teoria havíem de fer-la el dimarts, però per raons meteorològiques la vam ajornar. Va ser bastant cansada. Els del nivell A vam caminar sis quilòmetres llargs a partir de Pardines. Però quan pensava que els "adoles" n'havien de fer vint-i-tres aproximadament vaig pensar en la meva sort de poder anar fins a Pardines amb autocar.
Quan vam arribar al prat d'acampada a alguns ens van fer una innocentada, és a dir, ens van fer veure que havíem de continuar i vam donar una volta per acabar arribant al mateix lloc. Després vam dinar i a parar tendes s'ha dit! Vam muntar una tenda nova la Ivet i jo amb tot l'afecte perquè pensàvem que era nostra… Després ens la van prendre els monitors.Aquella nit vam dormir atapeïts doncs vam voler dormir més gent que la que corresponia a la meva tenda. Però la qüestió és que vam dormir! Ens vam despertar amb la llum del sol, a les sis del matí, i durant tota la nit vam sentir les esquetlles de les vaques. Quan ens vam llevar vam posar-nos a la cua de l'esmorzar…
La Ivet Domènech comenta així la jugada: Encara que els del nivell A caminéssim menys que els adolescents també ens vam cansar molt.Em va agradar molt el lloc d'acampada i el poble de Pardines. L'endemà vam desparar les tendes amb molta rapidesa i les vam carregar al remolc del Genís. De tornada, des de Pardines, sí que vam tornar tots amb autocar, aturant-nos una estona a Ribes de Freser on vam poder comprar una mica de gominoles i d'altres xuxes.
L'ITINERARI DE L'ACAMPADA
LA FARGA -QUERALBS- (1200 m.) - PARDINES (1230 m.) - ERMITA DE SANTA MAGDALENA - ESTANY DE CAN ROCA (1500 m.)
La Virgínia Boix ens explica: El dia de l'acampada ens vam llevar molt d'hora, vam esmorzar llet amb galetes i pa amb "nocilla". Tot seguit vam plegar les tendes i vam començar a caminar cap a Pardines (sis quilòmetres -?-). La tornada va ser molt més descansada que l'anada, doncs hi havia més baixades.
En Jordi Ricart, malgrat pertanyer al nivell A, va sol·licitar anar al lloc d'acampada caminant amb els del nivell B (adolescents) i se li va concedir aquesta gràcia. Fora d'aquesta anècdota ens explica: Em va agradar l'acampada: el lloc, el clima, el paisatge… Ja la Farga, a la tarda, va ser la primera vegada que vam anar a la piscina.Un monitor (us imagineu qui era?) va agafar una galleda i, APA! Cap a mullar a tothom. Quan jo vaig poder aconseguir una galleda em vaig aliar amb ell i no va quedar ningú sec: vinga aigua! Vinga aigua! Va ser molt divertit.
La Júlia Casanovas ens parla de la nit del dijous: Vam jugar al joc de la llanterna i molts "monis" i "adoles" no ens reconeixien, així que podíem guanyar tranquil·lament aquell joc ni no fos perquè no trobàvem la llanterna que havíem d'apagar.
L'Anna Fuentes torna a l'acampada: A la tenda em vaig despertar a un quart de vuit del matí, però les meves companyes, que són més dormilegues, es van despertar gairebé a les vuit. El meu esmorzar, com que no tenia gana, el vaig donar a un gos que des del dia abans ens feia companyia. De fet, es va afegir a l'expedició el dimecres a Pardines.
Aquell matí estava una mica marejada i vaig fer la tornada amb cotxe. No serà, Anna, que això de no esmorzar i d'anar amb la panxa buida et fes sentir malament?
La Nayra Dewandeler es refereix de nou a les vaques: Què pesades que són les vaques! Ens vam des pertar amb el so de les seves esquetlles que no van parar en tota la nit.Això de que vam desparar les tendes no és ben cert, doncs, qui realment ho va fer van ser els "adoles"…
Queda per llegir el reportatge del Dani Moreno: Sóc el Dani i vaig arribar a la Farga després de l'acampada, o sigui, el dijous a la tarda. Només arribar em va tocar fer cant coral amb el Ramon Elias. A la nit vam jugar al joc de la llanterna i el Jordi Ricart m'acompanyava i cal dir que és molt bon conductor. Al final no vam trobar la llanterna i vam haver d'anar a dormir sense trobar-la.
A les nits, enguany, alguns monitors explicaven contes, rondalles i històries com habitualment es ve fent a "can Minairó d'ençà uns anys enrere.
FRASES REVESSES
El que et dic, Didac, dic que és
poc,
i, com et dic, no sóc ric,
si no t'ho pago d'un cop,
t'ho pagaré a poc a poc.
A mi sí que re m'hi fa
si fa sol o no en fa