En Francesc Parramon del grup B inicia la següent crònica: Ens vam llevar com en un dia normal, vam dutxar-nos i vam esmorzar tots plegats. Abans, ho oblidava, vam preparar les motxilles per anar de travessa tres dies. En acabat d'esmorzar els del nivell A van començar a caminar cap al Salt del Grill i cap a la Font de les Marrades. Nosaltres, dins de la travessa, també hi havíem d'anar. Abans, però, havíem d'anar a carregar les motxilles de menjar: macarrons, fuet, galetes, xocolata, llet condensada, pomes, peress, llimones, fruits secs, truita de patates…Les motxilles pesaven molt, la meva uns tretze quilos, amb tendes incloses! Abans de marxar encara vam tenir temps de fer els grups de tendes i a mi em va tocar dormir amb tres noies. La pujada cap a la font de les Marrades va ser cansada perquè a més a més del pes havíem d'anar a un pas lent degut a el calor que feia.Quan vam ser a la font els del nivell A ja dinaven amb molta fam. A la tarda, després de descansar i jugar al riu amb els del nivell A, aquests van tornar a la Farga i nosaltres vam acabar d'arribar a Coma de Vaca. Ah! Alguns van tenir gelos dels petits, es van "cagar a les calces" i van decidir tornar i renunciar a la travessa. Personalment, jo estava "cagat" i, finalment, hi vaig anar.
Els adolescents van acampar al costat del refugi de coma de Vaca (1995 m.) i no tots van poder gaudir dels serveis del refugi degut a l'animadversió dels responsables del refugi.
El grup 1: SALAMANDRES del nivell A us presenta el següent reportatge. El Pol Delsams diu: Vam anar a la muntanya i ens vam banyar en un torrent que tenia moltes basses d'aigua freda. Vam jugar i vam caçar un tritó i una granota; vam jugar per damunt de les pedres d'aquell rierol. Hi vam passar tot el dia.
De fatigues en parla la Núria Casals: L'excursió era molt cansada i a la font hi havia molta tora lila (planta molt verinosa). També hi havia moltes flors i arbres pel camí.
Continua l'Olga Orries: Vam anar a la muntanya i em sembla que em vaig cansar i els demés també. De tornada tot era baixada i no em vaig cansar.
L'Andrea Patrikios comenta: Vam anar a caminar i vam veure una cascada per la qual, aquell dia, no hi baixava aigua. Els monitors van dir que era molt estrany allò. L'aigua de la font de les Marrades era molt bona i fresca. M'ho vaig passar molt bé!
Al Salt del Grill, diu l'amic Feliu Formosa, no hi baixava aigua i hi havia una corda d'escalada. Ens vam cansar molt!
L'Àngel Surej Lal ens fa un dibuix molt divertit que podeu veure
a la propera columna. Observeu-lo amb detall, doncs és molt interessant.
En Marc Bosch també ens ofereix una il·lustració ben eixerida:
Per acabar la crònica del dissabte 20 de juliol volem afegir que va fer molt bon dia i molta calor quan el sol ens acaronava. Dissortadament, no vam poder veure saltar l'aigua al Salt del Grill, creiem que degut a l'activitat humana i ens sap greu. També ens va saber greu, als monitors, que alguns adolescents (no pas tots ni totes) s'inventessin alguna excusa per no anar de travessa, essencialment, l'activitat més important del nivell B i que més cohesiona el grup. No obstant, sí que podem afirmar que ells o elles s'ho van perdre, no? Doncs, la travessa, com anireu llegint, va ser fantàstica i esplèndida!
Què bella és la vida de
l'home
Però que lluny està l'home de la vida.
EL RETROBAMENT -J. Bellmunt-