El dimarts havíem d'anar d'acampada però degut al temporal de vent i de fred del cap de setmana vam decidir ajornar-la fins al dimecres, per si un cas. Així que vam canviar l'horari del dimarts pel que tocava el dijous. Al matí vam estar fent cant coral, els tallers, esports… I a la tarda ens en vam anar d'excursió a l'Estret del Forn (al torrent del Boscàs). No va ser gaire pesada, la caminada i sí molt interessant degut a la bellesa paisatgística i al bon temps d'aquella tarda. Per arribar-hi calgué travessar el torrent dues vegades, la primera per damunt d'unes pedres i troncs que relliscaven molt; la segona per damunt d'un tronc molt gran que ja fa molts anys que hi és. En arribar, els monitors ens van deixar escollir entre tres opcions:
Quedar-nos davant de l'Estret del Forn gaudint de la tranquil·litat d'aquell paratge i de la seva bellesa.
Practicar espeologia, doncs hi ha unes coves prehistòriques molt maques en una cinglera que hi ha al damunt mateix de l'indret on estàvem.
Petit ascens i descens del torrent a través de l'Estret del Forn. Hi hagué pocs voluntaris degut a la fredor de l'aigua però s'hi val a dir que fou espectacular: es tractava d'unes gorgues molt, molt estretes i ombrívoles, plenes de cascadetes i salts d'aigua, amb basses on més d'un i d'una hi van posar el cul en remull sense voler. Fou una experiència fantàstica!
Anecdòticament, els espeòlegs es van endarrerir i van fer més d'una hora tard a sopar. Aquella tarda, però, el més important va ser el canvi decidit de temps, millor cada cop i que presagiava un clima favorable a l'acampada de l'endemà.
LA SÍNDRIA
Oh síndria que et fas a poc
a poc
esperant que el sol de dolcesa t'inundi,
ets verda i rodona i amb clapes de groc
i ets com mig mapamundi.
Sembles talment la bola del món
pels dos pols aixafada,
amb foc centrat al teu pregon
i amb la llavor arrenglerada,
com una filera de negres esclaus
que, en esberlar-te, alliberes;
tu saps que els homes han de fer les paus
i ajuntes blancs i negres en fileres.
Duus sang i porpra, car la humanitat
pel camí del dolor troba la glòria.
Així que un tall de síndria hem aixecat
ens ve un quart de lluna a la memòria.
I el tall de síndria és
un llavi d'estiu
que té ben plena de dolçor la cintra
i tota tu ets caliu
com si portessis tot l'estiu a dintre.
Al damunt de la taula t'han tallat
en talls petits i grossos
talment com la humanitat
ha malpartit el món a trossos.
I has fet que es barallessin els infants
per la tallada més bonica
talment com es barallen els humans
pel tall de terra, nació gran o xica.
La teva planta és com un hemisferi;
el teu tronc fa de centre als horitzons
i entre els espais de fulles té el misteri
d'una munió de móns.
Oh síndria que a la pell tens
una clapa
blanquinosa, talment com si una mà
hi hagués dibuixat com en el mapa
les línies limítrofes d'un oceà.
EL SENYOR PÈSOL I ALTRES PLANTES
(Salvador Perarnau)