Els dies passen rabents i arribem ja al darrer dijous i dotzè dia de colònies. Sembla que tothom s'ho passa molt bé i que serà difícil, posteriorment, oblidar els moments conviscuts. El grup 1: SALAMANDRES ens redacta i il·lustra el següent informe. Comença l'Alba Palau: Vam anar d'excursió a la font de l'Home Mort i ens ho vam passar molt bé. Ens hi vam quedar a dinar i ens vam remullar al torrent que hi passava. Feia calor i s'estava bé a l'aigua. De tornada no ens vam cansar tant perquè feia baixada. Vam aprofitar per anar a comprar a Queralbs amb els últims estalvis.
L'Olga Orries parla també de la compra a Queralbs: Vam poder comprar xuxes i jo me les vaig menjar totes d'un cop! Mmm!!! Eren boníssimes… Aquesta Olga és d'un golafre…
Va resultar que en sortir de Queralbs vam trobar un senyor gran que venia d'excursió des de Planoles pel Gr11 i que ens va dir que ho havia aconseguit amb quatre hores. També ens va comentar que a la font de l'Home Mort hi havia vist un isard malalt i que l'havia pogut tocar i tot. A tota l'expedició ens il·lusionar pensar que podríem veure'l! Però en dues hores i escaig podia anar-se'n, o amagar-se… Vam anar pujant pel Gr11 i quan estàvem a més de mig camí aquell bon home ja tornava cap a Planoles i ens va saludar de nou. Tenia pressa per por a una possible tempesta. Quan vam arribar a prop de la font vam trobar un cartell improvisat (un paper blanc en forma de fletxa) que hi deia: ISARD ->. El cor ens va saltar! On devia estar? Vam seguir la fleta uns trenta segons i…, allí estava! A pocs metres i ben espantat en sentir tant de xivarri i sarau.
En Francesc va poder acorralar l'isard i el va fer anar cap on hi havia els nois i les noies que estaven ben bocabadats. Es van fer fotografies i l'escena es va enregistrar en vídeo. Després d'una estona, l'isard es va poder amagar. Estava cec i feia molta pudor.
En Feliu Formosa es queixa de la caminada: Vam anar a la font de l'Home Mort i vam estar caminant tot el dia. Tothom es va cansar molt però jo no! Valent aquest eixerit minairó, oi?
En Marc Bosch explica: Em va agradar molt l'excursió i tot el que vaig veure: tora, una planta verinosa; vaques, un isard… Vaig jugar molt amb els nens i em va agradar molt el camí dels miners. S'hi val a dir que el dibuix del Marc és molt creatiu i bonic però, en haver-lo pintat, no es pot reproduir en fotocòpia. Ho lamentem, Marc! Però el guardarem per si mai podem fer una exposició, d'acord?
La Núria Casafont també fa referència al seu cansament i no és estrany, doncs els repòrters del grup 1, no ho oblidem, són els més menuts de la Colònia. També diu: Vam veure un isard molt petit i que estava malalt.