És el reportatge del grup 2: FARAONS. Ens parlen del dimarts 23 de juliol del 2002, dia assenyalat per la "croquetada" (arrebossats de fang) que hi hagué al riu Freser. Des de la Farga, inicia la crònica l'amic Daniel Martínez: A la tarda vam anar al riu Freser i ens ho vam passar molt bé perquè els "monis" van fer una guerra de fang. I tant que sí! Sinó…, pregunteu-ho a les víctimes, a l'Ingrid i a la Mercè, que semblava que venien de la guerra (de fang, és clar!). No obstant, un ocellet ens ha dit que, a la nit, van prendre represàlies contra els principals cervells de l'operació "croquetada": en Manel i el Ramon. El primer es va passar la nit treient-se les molles de pa del sac de dormir. I el segon, encara ara troba sucre per dins del sac. Però, ja ho diu la dita: qui la fa…, la paga!
Continua la Cristina Montoro: A la tarda vam anar a la capella perquè van venir quatre senyores a cantar òpera. Ho van fer molt bé. Després nosaltres vam cantar dues cançons: Enyor a la Natura i el nostre himne, els Minairons, i a elles també els hi va agradar molt. Val a dir que una d'elles era de nacionalitat japonesa i va cantar el cant dels Ocells. Les altres van cantar un fragment de la Flauta Màgica de Mozart. Totes elles feien uns dies de descans a la Farga enmig d'una gira musical.
Tu ets com un instrument.;
si estàs enfadat
el teu so no és agradable als altres,
si estàs alegre
escolten amb joia i amb dolcesa: els teus sons
EL RETROBAMENT -J. Bellmunt-
L'ORTIGA
És com la menta l'ortiga,
però, si la toques, pessiga,
i l'ortiga no fa olor.
Entre les plantes amigues
s'abscondeixen les ortigues
amb falsa traïció.
És verda, fresca i peluda.
Quan cullen l'herba menuda
dels camins, els hortolans
no s'adonen de l'ortiga
fins que, en tocar-la, els pessiga
i els embotllofa les mans.
Planta hipòcrita i dolenta
que t'assembles a la menta
per poder enganyar millor;
per la teva hipocresia
la naturalesa et cria
sense flor i sense olor.
Però tens encís de sobres;
no tan sols tens males obres
sinó dots excepcionals,
car, si pessigues, severa,
ta coentor és remeiera
i guareixes de molts mals.
Ni flor ni olor necessites
i entre les herbes petites
ets tota una gran lliçó
que val més que una gran toia.
Tu ens dius: "Si voleu la joia
l'heu de comprar amb el dolor".
Beneïdes les ortigues
entre les plantes amigues!
Pessigueu tant com vulgueu,
car les vostres pessigades
són més bones, a vegades,
que la menta que imiteu.
Salvador Perarnau