Sí! El dilluns 8 de juliol del 2002 va ser el dia que va acabar la travessa que anava des de la Farga de Queralbs a Núria, Noucreus, rasos de Carançà i Thues, tornant a casa amb autocar. Ens parla d'aquell dia l'adolescent Marc Reguant del grup B: FILIPINOS: Va ser un dia molt divertit però alhora cansat pel nivell B. Ens vam despertar dins de les tendes, vam esmorzar al refugi de Carançà, ràpidament vam desmuntar el campamaent i vam fer les motxilles i ens vam posar a caminar. Vam passar per ponts penja nts i per un paisatge trepidant! Al migdia vam arribar a Thues i vam haver d'esperar l'autocar que s'havia endarrerit. Ja a la Farga, a les quatre hores de la tarda, ens vam atipar i vam descansar.
També en Marc ens proposa esbrinar o trobar, en aquest encreuat, noms d'activitats que es fan a les colònies:
La solució és:
Continua el grup 3: COWBOYS narrant els esdeveniments del dilluns 8 de juliol. Amb una lletra molt, molt gran, així s'explica la Triana Camacho: Aquell dilluns jo tenia angines, la Sandra també tenia mal de coll i febre. A la Desirée li feia mal el cap… Fou el dia de l'hospital! De tota manera, Triana, ens sembla que estàveu cansadetes i que vau fer una mica de comèdia… No és així?
Continua escrivint pels descosits en Jordi Araujo: Després de dinar van arribar els adolescents de la travessa i se'ls veia molt cansats. Nosaltres els vam saludar i ens en vam anar d'excursió a Queralbs i, des d'allí, a Vilamanya per un camí molt humit i bonic, enmig del bosc. Va haver un barranc on vaig tenir una gran feinada per superar-lo i em van ajudar a pujar l'Iñaki i la Marta.
El veterà Marc Quidós també hi diu la seva: Ens vam divertir molt a l'excursió a Vilamanya perquè era un paisatge molt bonic i es trobaven moltes maduixes pel camí. Als "adoles" els vaig veure arribar amb molta moral!
Ampliació del reportatge a càrrec del Guillem Hernández: Vam anar a Vilamanya per un bosc molt espès i fosc. Des de dins del bosc podíem veure Queralbs enlairat en la muntanya. De tornada a la Farga vam anar per una drecera que travessava la via del tren cremallera. Pel camí vam berenar cacauets salats.
Canviem de tema! Oi, Marc Mases? Al matí vam fer tallers molt divertits. L'excursió de la tarda em va agradar molt perquè el bosc era molt humit i espès i feia moltes bones olors. Hi havia bolets, maduixes, fongs, líquens… El poble, molt petit, gairebé no el vam ni veure perquè féiem tard a sopar. Havíem sortit massa tard!
Qui explicava acudits pel camí, sembla ser, era en Joan Vilalta. Va riure molt però encara va poder observar el paisatge i fer-nos aquest dibuix:
LA TRAVESSA QUERALBS-NÚRIA-NOUCREUS-CARANÇÀ-THUES
PRIMER DIA: DIUMENGE 7 DE JULIOL 2002
Queralbs (1220 m.). A l'estació del tren cremallera vam pujar al tren que ens va dur a Núria (1967 m.).
Vam sortir caminant del santuari de Núria (1967 m.) i ens vam enfilar fins al coll de Noucreus -prop de tres hores- a 2775 m. Aproximadament.
Des del coll vam baixar per la carena, molt ample, fins al coll de Carançà (2727 m.)
Des del coll de Carançà vam descendre cap a l'estany Blau, l'Estany Negre i l'Estany de les Truites (2260 m.). I ja per un senderol més planer vam anar a parar al refugi de Carançà per un camí inacabable (1800 m.). Allí hi vam pernoctar.
SEGON DIA: DILLUNS 8 DE JULIOL 2002
Des del refugi de Carançà
(1800 m.) vam caminar direcció Thues (1000 m.) on l'autocar Mir encara
ens va fer esperar una estona (no es recordaven del viatge) abans de dur-nos
a la Farga de Queralbs per a reposar. Fora de llagues i d'una lesió
al turmell de la Laia, tot va anar d'allò millor durant aquella travessa.
Felicitats!