En Roger Blanché i en Marc Frigola comencen a fer-nos cinc cèntims del dimarts 2 de juliol del 2002. Diuen: El dimarts, teòricament, s'havia d'anar a l'acampada, però com que feia mal temps ens vam quedar a la Farga. Al matí vam fer cant coral i tallers, aquesta vegada: arbres amb fil de coure. Després de dinar vam descansar i escoltar música i ens ho vam passar molt, però que molt bé!!!
A la tarda vam anar, petits i grans, a l'Estret del Forn on, com sempre, vam fer d'aventurers entrant a dins de l'estret congost i mullant-nos fins al coll. Evidentment, no tothom hi va entrar. A dins de l'Estret, tot era molt fosc i, per segon any consecutiu, els minairons hi van trobar un niu ple d'ous de merla roquera.
L'aigua de l'Estret del Forn és molt freda i la seva temperatura impideix a molta gent intentar entrar-hi perquè costa aguantar-la.
EL POBLE
El poble és el meu esforç
i el vostre esforç
És la meva veu i la vostra veu,
És la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
(…)
El poble és tot,
El principi i la fi,
L'amor i l'odi,
La veu i el silenci,
La vida i la mort.
Miquel Martí i Pol
COM PARLAR MOLTES LLENGÜES EN POCS DIES
Les frases següents, dites de pressa, fan que qui les sent es pensi que estem parlant en una llengua estranya. Prova-ho tu mateix:
Xinès.- Com que tinc tanta sang, a les cinc tinc son.
Siamès.- En quin tinter té tinta en Ton?
Àrab.- Hola, Laia, volem oli.
Bufar no fa fi.
Francès.- Un jornal fa de bon suar. Comprem pa?
Què és que sé que sap tothom?
Polonès.- A qui li piqui que s'ho rasqui.
No es trenqui la closca quan rellisqui.
Alemany.- Ja vol préssecs grocs?
Elàstics blaus fan fàstic si es mullen i es taquen.
Anglès.- No es toquin ni es moquin.
No pot haver-hi hagut mai vi en aquest got.