Poca cosa a dir del darrer dia, dels darrers instants… Ens vam llevar a quarts (?) de nou del matí i vam anar treient els equipatges al carrer perquè els poguessin agafar els familiars a mesura que anessin arribant. Cap a les nou van tocar les campanes i vam fer l'últim àpat, un esmorzar que consistia en una xocolatada. Després vam acabar de buidar les habitacions i vam començar a fer els darrers serveis: neteja, endreça, etc.
De fet, a fora feia molt mal temps, doncs bufava molt el vent, i tothom estava molt esverat i atabalat. Molts nois i noies van marxar abans dels comiats oficials.
Cap a les onze hores del matí ens vam aplegar tots al menjador i vam realitzar una festa d'animació i cantada que ens va emocionar molt a tothom, adults inclosos. En finalitzar vam sortir a fora, concretament al camp de futbol, on vam fer una rotllana per a cantar l'hora dels adéus.
Els monitors estem orgullosos i satisfets de la tasca educativa realitzada aquest estiu amb els minairons. I ho volem dir ben alt!
Aquell mateix dia, després d'un breu repòs dels monitors repetidors i de l'equip de la cuina, cap a quarts de tres de la tarda van arribar els minairons del 2on torn. Acabava, doncs, una història i en començava una altra. Les dues històries, però, amb nexes comuns: un projecte, unes instal·lacions i una il·lusió…
CAPVESPRE D'AGOST
Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben
sentors de terra molla.
Bec, golut,
La llum esplendorosa del crepuscle.
Ara pertot la vida recomença
Poderosa com mai;
I els amants que són lluny l'un de l'altre
S'enyoren i es desitgen.
¿I jo qui sóc sinó
algú innominat
que sols viu si tu el penses?
Miquel Martí i Pol