Make your own free website on Tripod.com

Dia 22/07/2002

Clou la travessa. El nivell A visita Vilamanya

El grup 3: INDIS escriu la següent crònica des de la Farga de Queralbs. Comença la Júlia Marsal: Al matí vam esmorzar, vam fer serveis, cant coral, esports i tallers. Després vam dinar i assajar alguna peça musical amb la flauta. També vam donar la benvinguda als "adoles". Acte seguit, cap a les quatre de la tarda, ens en vam anar d'excursió cap a Vilamanya tothora que els adolescents feien una tarda de repòs.

Suca tinta, a continuació, l'amic Xavier Moreno: Per anar a Vilamanya vam passar per camins molt bonics i ombrívols. Primer vam anar fins a Queralbs. Des d'allí vam anar per un camí molt estret i ple d'herba fins a un rierol on vam començar a pujar cap a Vilamanya. L'excursió no era molt llarga!

La Manpreet Khaur defineix el paisatge com a molt divertit. Afegeix: vam veure vaques i vedells a Vilamanya i alguns nens els van tirar pedres i els monitors es van enfadar. Deprés vam haver de fer una fila índia per tornar per una carretera molt estreta. Ja a la Farga ens vam dutxar i el sopar era molt bo.

I ara, la Gemma Vidal, la Clàudia Giralt, del grup A: ABÚ ABÚ, i la Maria Puche del grup B: CHEEWACKA clouen la crònica de la travessa.

Estic cansada però contenta perquè avui és l'últim dia de la travessa. El Ramon m'ha despertat a dos quarts de set cridant i picant a la tenda. Hem acampat al refugi de Carançà on han estat molt més amables que al refugi de coma de Vaca, on no ens van ni deixar anar al lavabo. Al despertar-nos hem esmorzat el menjar sec, mig florit, congelat i aixafat de tant dur-lo a la motxilla. El fred i la son ens fan anar més lents que un caragol al desmuntar les tendes. Quan nosaltres ja hem plegat la tenda i l'hem posat com hem pogut a la motxilla, alguns encara no han tret ni una piqueta. Per culpa d'això (o d'aquests) ens hem endarrerit més de mitja hora.

Ja estem tots a punt per marxar, amb les cantimplores plenes, les motxilles a l'esquena i alguns amb ampolles o butllofes als peus. Hem començat a baixar, el camí està ple de pedres, fangs, rierols i, sobretot, cansament. Portem un ritme força ràpid i parem sovint a esperar els últims. El camí és divertit i té un paisatge ple de vegetació. Quan ens hem trobat els ponts ha estat molt divertit, excepte que alguns tenien vertígen. En passar d'un en un encara ens hem endarrerit més! Abans de marxar de travessa la Laia ja ens havia advertit que havíem d'agafar el camí de l'esquerra, però hi hem caigut de nou i hem agafat el de la dreta, que és més llarg! En aquest camí ens hem separat en tres grups: els primers, més ràpids; els del mig o "normalets" (queixant-nos molt i preguntant a tots els "gavatxos" que passen si queda molt per arribar a Thues; els últims, que per culpa d'alguns dolors femenins (…) es van endarrerint. Finalment, tothom arriba a Thues una hora i mitja més tard del previst i veiem que l'autocar no hi és, però aviat ha arribat.

A l'autocar gairebé tots ens hem assegut en dos seients per poder dormir. Al seure, per estar més còmides, ens hem tret les botes i l'autocar ha necessitat ventilació!!! Aviat ens hem adormit tots i tot ha quedat en silenci. A la carretera hem hagut de parar perquè feien obres. A ribes de Freser ha parat l'autocar i hem acomiadat a l'Alejandro que és un monitor mexicà que ha vingut per fer la travessa. Molts, de tant cansats, ni se n'han adonat… Quan l'autocar s'ha començat a apropar a la Farga ens hem despertat tots esperant una gran rebuda. Però els del nivell A havien de marxar d'excursió. Al veure el plat d'arròs amb tomàquet i tonyina no hem trigat més d'un minut en seure a la taula. També ens han donat refrescs per felicitar-nos! Després de dinar, ben tips, hem corregut cap a les dutxes i després…, piscina i pànxing!