Make your own free website on Tripod.com

Dia 28/07/2002

Darrers saraus i comiats

I tant, que sí! Molt cansats ens vam llevar cap a un quart de nou del matí, amb molta mandra per cert. Moltes motxilles ja estaven enllestides des del dia anterior; d'altres encara calia preparar-les degut a la deixadesa d'uns quants minairons… Així que, fins a l'hora d'esmorzar vam estar fent moltxilles i treient-les a fora per tal que els familiars, quan arribessin, es poguessin fer càrrec d'elles.

Vam esmorzar cap a un quart de deu: xocolata desfeta, coca i pa. Després vam acabar de treure-ho tot a fora i vam començar els serveis i l'embalatge (iniciat el dia abans) de tot el material, doncs aquell dia s'acabaven les colònies d'enguany a la Farga. Cap a les onze hores i escaig vam reunir-nos tots al menjador i vam cantar per última vegada les cançons més populars d'enguany a can Minairó. Els adults presents al·lucinaven una mica en palesar el bon ambient. Finalment, amb recança, tothom va ser invitat a anar al camp de futbol per a cantar-hi ben abraçats l'hora dels adéus! Hi van haver algunes llàgrimes però la realitat s'imposava a poc a poc. Molts monitors i alguns amics i familiars encara es van quedar a dinar aquell dia a la Farga. Però ja no era el mateix, tot plegat! Després de dinar vam acabar de desar-ho tot i cap a les quatre de la tarda i escaig va arribar la furgoneta que havia de transportar tot el material al magatsem de Camarasa. Amb tristor i satisfacció per la feina feta, vam "tancar la barraqueta". A reveure, amigues i amics!

Quan sabem què volem fer, no som lliures.
Quan volem arribar a un lloc, no som lliures.
Quan pensem i planegem, no som lliures.
Llibertat és llençar-te a la vida,
Viure-la cada moment, i no pensar
En què ens portarà el després.

EL RETROBAMENT -J. Bellmunt-