Make your own free website on Tripod.com

Dia 14/07/2002

El vent bufa el primer dia. Al mal temps, bonca cara

Sí, amigues i amics lectors… El segon torn de colònies va començar amb vent, molt vent i fred. Però allí estàvem els minairons per a superar-nos i anar endavant. Al grup B: CHEEWACKA, hi ha un repòrter autèntic que ens deixa el següent document, enravessat i lapidari… Ens referim a l'amic Xavier Pelfort, àlias l'Optimista (segons ell mateix): Cent i escaig pocavergonyes han arribat a la Farga atapeïts en dos autocars (tres, potser…)disposats a ser un clar exemple de la decadent societat actual.Tot escoltant els aberrants CDs de "Operación M - - r - a", perpetraran actes terroristes de "baixa intensitat".

Aquests "angelets" destruiran, maltractaran i emblaran tot allò que no els pertanyi; organitzaran guerrilles armades amb garrots i projectils (pedres). Les baixes seran nombroses però això no els impedirà sembrar el caos i el terror.

No seran unes colònies gaire ecologistes, doncs per allà on passin deixaran una fina capa de quisca. Aquests seran els exterminadors del demà.

Així, doncs, amb una mica de sort l'Univers es lliurarà d'una de les pitjors plagues: els humans!

El Pessimista, ai…, volem dir: l'Optimista ve a emetre tot un seguit d'auguris realment sorprenents i propis d'n novel·lista que opta pel premi Nòbel. Però la realitat s'imposa i cal parlar d'una vegada per totes dels esdeveniments del primer dia de colònies. Escriuen el reportatge inaugural els repòrters del grup 4: XIQUILINS. Comença el Miquel Mir: Vam arribar a la Farga el diumenge a quarts de tres de la tarda. Només arribar vam anar a guardar les motxilles o maletes en una sala molt gran perquè a fora hi feia mal temps. Després vam dinar: macarrons i pollastre amb patates. En acabat ens van distribuir per habitacions i ens vam instal·lar deixant les coses als prestatges i fent el llit. Aleshores vam tenir temps lliure fins l'hora de berenar. Quan ens van tornar a cridar ens van dir a quin grup aniríem i ens van presentar els monitors. Nosaltres teníem una monitora que es deia Íngrid. Ens va ensenyar una cançó per cantar-la a la vetllada de la nit: Maketutu. La vetllada va ser molt bonica i entretinguda.