Make your own free website on Tripod.com

Dies 03/07/2002 i 04/07/2002

A l'acampada falta gent!

El dimecres "faves tendres"! Així ho diu la dita, és clar… El quart dia de colònies, finalment, anem d'acampada, amb un gran goig, a l'estany de Can Roca de Pardines.

Comença la crònica el grup 7: MORTOHF OHF FREDOHF amb diferents reportatges dels seus membres. És el torn del Josep Ignasi Garcia: El dimecres, amb la Colònia, vam anar d'acampada a un indret proper a un poble anomenat Pardines. Havíem de dinar a una ermita: Santa Magdalena, a vint minuts del poble, però donada la nostra rapidesa, vam dinar ja al lloc d'acampada, en un prat ple de cardos i plantes que punxaven, al costat d'una bassa anomenada l'estany de can Roca. Vaig dormir en una tenda que hi cabien cinc persones però n'érem quatre! A la nit, abans d'anar-nos-en a dormir, vàrem fer una vetllada. A la tenda hi dormíem en Jaume, el Raimon, en Manel i jo.

Quan ens vam llevar eren dos quarts de vuit del matí. Tot el terreny d'acampada estava completament cobert de boira. Cap allà a les 10 hores ja caminàvem de nou cap a Pardines i a les 11 hores menys cinc ja hi érem. Aleshores, l'autocar ens va dur a Ribes de Freser on vam poder comprar alguna cosa.

Sant Tornem-hi! Oi, Aïda Castillo? Abans d'esmorzar, aquell dimecres, tothom es va preparar la motxilla: sac de dormir, catifa, roba, cantimplora, impermeable… Els del nivell A vam poder marxar amb l'autocar i els del nivell B van fer tot el camí d'anada a peu per a posar-se en forma de cara a la travessa del cap de setmana. A vla meva tenda hi vam dormir: l''Elsa, la Carla, l'Eva, la Maria, l'Anna, l'Amaya i jo.La vetllada de la nit no va estar gens malament i, a la nit, els monitors no ens van deixar fer gresca.

Continua la Laia Torregrosa: Els nens i nenes del nivell A vam anar a Pardines amb dos autocars. Pel camí hi havia molta vegetació i, a prop de Pardines, van trobar els adolescents que havien marxat molt abans caminant des de la mateixa Farga. A dins de l'autocar tot el viatge vam estar cantant. Des de Pardines vam caminar uns cinc quilòmetres, aproximadament, per uns paratges molt verds i macos. A l'ermita de Santa Magdalena ens vam trobar amb els adolescents que venien per un altre camí. A la meva tenda hi dormíem: la Sandra, la Cristina, la Carla, la Laura i jo.Tot i els crits dels monitors…, la gent no va fer gaire cas i a alguns els hi va tocar anar a córrer prat amunt, prat avall.

L'endemà al matí vam esmorzar puntualment. Va fer mandra desmuntar les tendes i refer l'equipatge però ho vam aconseguir del tot. Un cop a Pardines, els autocars ja esperaven i aquesta vegada hi vam pujar tots, nivell A i nivell B…

Dels animalons ens en parla el Jonathan Daza: Quan vam arribar al lloc d'acampada vam veure-hi moltes granotes, grills, gripaus… A la nit vam tornar a la Farga el Jesús, el Cristian, el Joan i jo perquè alguns estàvem castigats. Va ser una llàstima! De baixada amb els vehicles vam veure una llebre al mig del camí i algun estel fugaç.

El dijous, el Francesc ens va cridar al Cristian i a mi a un quart de vuit del matí. Deia que ens havíem comportat molt bé i que ens deixava anar amb ell i el Genís a l'indret d'acampada.Allí vam poder esmorzar-hi i ajudar a desfer el campament per poder tornar caminant a Pardines.

L'Arnau Maymó ens descriu l'indret d'acampada: era un prat molt verd ple de cardos. Aquella nit, a la tenda, vaig dormir fatal. L'endemà estava ben cansat. No obstant, al matí vam anar a comprar a Ribes i em vaig desvetllar del tot. A la tarda vam fer tallers, cant coral, etc. I a la nit del dijous vam fer un joc molt divertit: el de la llanterna!

De el calor ens en parla el Jaume Nogué: Pel camí l'aigua era molt valuosa i poca gent la compartia. Quan vam arribar ens vam ajeure a terra, a damunt de l'herba, i vam descansar. No va trigar gaire, però, el jeep que ens portava el dinar i l'aigua, doncs allí no era potable.A la tarda vam poder jugar amb els animalons i amb els companys. Ho vam passar molt bé.

L'anecdotari va a càrrec de la Laura Sánchez: A l'acampada van passar coses molt divertides. Per començar, el dimecres al matí havíem de sortir de la Farga a les 10 en punt però no va poder ser perquè els monitors no es van aclarir amb els autocars. Ens vam endarrerir uns vint minuts! Ens van comptar moltes vegades i van passar el llistat més de cinc cops. Al meu autocar també hi va pujar el Francesc I. Freixanet que es va passar tot el viatge cantant i ballant l'EPO I TAY TAY YE fins que es va cansar.

L'autocar ens va deixar a Pardines, un dels pobles que li agraden més al Jordi Serra perquè no té botigues de records ni res; només hi ha cases!

També es refereix al cansament l'amic Pol Pellicer: Vam caminar gairebé dues hores (els uns parlen de vint minuts, els altres d'una hora i mitja…; no hi ha qui s'aclari en el temps que va durar la caminada). Quan vam arribar al lloc d'acampada tots ens vam estirar a terra perquè estàvem molt cansats. Després de dinarvam seguir estirats a terra o agafant granotes i animalons. Després de muntar les tendes ens vam repartir i a mi em va tocar dormir en una tenda canadenca amb el Sergi, el Daniel, el David i el Martí.Per fer les nostres necessitats hi havia un lloc especial per fer-les, entre uns boixos molt grans. A la nit feia molt fred a fora.

La Carla de Pedro, amb bona lletra, ens diu: Per dinar hi van haver dos entrepans, un de formatge i l'altre de xoriç. De postre hi hagué síndria, com és habitual a les sortides. El Genís deixava repetir i repetir a tothom! Després la gent que volia va començar a muntar les tendes. Mentrestant jo jugava a cartes amb unes amigues; també vam jugar a jocs de mans i després vam fer-nos massatges. Aleshores, el Francesc ens va cridar a tots per a escollir la tenda. A nosaltres ens va deixar escollir molt tard però al final ens va tocar estar juntes a les cinc que ho volíem: la Laura, la Cristina, la Laia, la Sandra i jo. La Laia era la més entesa en això i ella va ser la que va preparar la tenda per dins…

Continua la Sandra Puig: Després de sopar vam fer una vetllada on vam cantar fins ben entrada la nit. Quan vam anar a dormir hi va haver gent que xerrava i els van fer córrer una estona. En general, l'acampada va ser molt divertida i l'única cosa que no em va agradar va ser el menjar.

Finalment, quatre cosetes a càrrec del Joan Capdevila, adolescent del grup A: MIRALL TRENCAT: El Dijous, últim dia de l'acampada, tothom es va llevar d'hora. Es van desmuntar les tendes i es van fer les motxilles amb rapidesa. A les vuit esmorzàvem i ens n'anàvem cap a Pardines cap a dos quarts de deu del matí. A les 11 hores ja érem a dins dels autocars i a dos quarts de dotze ja érem a Ribes de Freser on vam poder comprar alguna cosa per a la travessa. Els més menuts van comprar també alguna llaminadura. Abans de dinar ens vam poder dutxar i tot. Després de dinar vam fer cant coral a la capella. També vam fer tallers i temps lliure aquella tarda. A la nit ens ho vam passar molt bé amb un joc amb llanternes.

Va ser un dia divertit malgrat el cansament.