Make your own free website on Tripod.com

Dia 07/07/2002

Finalment, els "adoles" comencen la travessa

L'Eloi Vaqué, adolescent del grup C: TRUITA A LA FRANCESA ens detalla, breument, el dissabte i primer dia de travessa: Com que el dissabte va espantar-nos el temps i no vam iniciar la travessa, l'hem escurçat i avui diumenge és el gran dia. A les vuit del matí hem agafat el tren cremallera amb cara de "sabates". Quan hem arribat a Núria feia un fred que pelava, com ja és habitual a aquelles hores del matí.Hem començat a pujar… Quan hem arribat al coll de Noucreus a l'Ismael no se li acudeix res més que dir: "aquí hay nueve tios enterrados?" Ja a la Catalunya Nord (territori francès) i de baixada parem en un llac a descansar una mica. De fet som al circ de Carançà! A continuació ens fem la gran caminada al refugi de Carançà on els monitors ens regalen una Coca Cola. En aquest refugi utilitzen un ase per a transportar-hi el material: refrescs, menjar, etc., doncs no hi ha pas de vehicles. L'ase es diu "el Petit Pua"… Al costat del refugi hi muntem les tendes de campanya, sopem i anem a fer nones.

Podríem parlar d'un diumenge molt interessant per als adolescents, ple d'emocions, de sorpreses, d'alguna broma dels monitors (faltava o no faltava una tenda, aquella nit? Els monitors…, van o no van dormir al refugi per culpa d'una tenda desapareguda? D'anècdotes, doncs, no en van faltar durant el primer dia de travessa. El mateix diumenge, els nois i noies del nivell A s'havien quedat ben solets. Què van fer? Ho preguntem al grup 4: CROISSANTS NAUFRAGATS. La Carla Oliva en parla així del diumenge: el que em va agradar més va ser anar al riu Freser! Jo vaig decidir fer AVENTURING (caminar per dins del riu). Aquella tarda feia molta calor i em vaig banyar de cap a peus. Hi havia uns nens que es tiraven des de les roques "de bomba" i ens esquitxaven a tots!

L'Aina Parareda comenta: Vam esmorzar, vam fer serveis, esports i cant coral. En tornar del riu va ser quan vam fer els tallers, ja a la tarda. Al vespre vam fer un joc de nit. Poc explícita, oi?

Fa poques hores que ha arribat l'Axel Giménez i ja li toca escriure el seu primer reportatge: Vam anar al riu i l'aigua estava tan gelada que… Alguns hi van anar per un camí molt ràpid i fàcil però la majoria vam decidir anar-hi per dins del mateix riu, fent una aventureta… Hi havia moltes pedres i roques, petites i grans, moltes basses d'aigua, animalons, etc. Era difícil de caminar-hi! Portàvem xancletes de riu excepte el Francesc que portava bambes i no es va mullar.

L'Albert Fariñas es limita a explicar-nos que el diumenge al matí havia arribat l'amic Axel Giménez a la colònia i que els monitors l'havien fet ballar amb el Xavier Cambray que també havia arribat el dia abans. Com ha de ser quan arriba o se'n va algú de "Can Minairó"!

SÀPIGUES COMPANY

Si no vols ser esclau
del podrit diner,
del poder d'un sol,
o del poder de tots,
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu,
a profit dels teus,
a profit del món,
tot depèn de tu
i de cadascú.

Pere Quart