Make your own free website on Tripod.com

Dia 14/07/2002

Equipatges i comiats

Poca cosa a dir del darrer dia, dels darrers instants… Ens vam llevar a quarts (?) de nou del matí i vam anar treient els equipatges al carrer perquè els poguessin agafar els familiars a mesura que anessin arribant. Cap a les nou van tocar les campanes i vam fer l'últim àpat, un esmorzar que consistia en una xocolatada. Després vam acabar de buidar les habitacions i vam començar a fer els darrers serveis: neteja, endreça, etc.

De fet, a fora feia molt mal temps, doncs bufava molt el vent, i tothom estava molt esverat i atabalat. Molts nois i noies van marxar abans dels comiats oficials.

Cap a les onze hores del matí ens vam aplegar tots al menjador i vam realitzar una festa d'animació i cantada que ens va emocionar molt a tothom, adults inclosos. En finalitzar vam sortir a fora, concretament al camp de futbol, on vam fer una rotllana per a cantar l'hora dels adéus.

Els monitors estem orgullosos i satisfets de la tasca educativa realitzada aquest estiu amb els minairons. I ho volem dir ben alt!

Aquell mateix dia, després d'un breu repòs dels monitors repetidors i de l'equip de la cuina, cap a quarts de tres de la tarda van arribar els minairons del 2on torn. Acabava, doncs, una història i en començava una altra. Les dues històries, però, amb nexes comuns: un projecte, unes instal·lacions i una il·lusió…

CAPVESPRE D'AGOST

Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben sentors de terra molla.
Bec, golut,
La llum esplendorosa del crepuscle.

Ara pertot la vida recomença
Poderosa com mai;
I els amants que són lluny l'un de l'altre
S'enyoren i es desitgen.

¿I jo qui sóc sinó algú innominat
que sols viu si tu el penses?

Miquel Martí i Pol