Make your own free website on Tripod.com

Dia 13/07/2002

Un dissabte emocionant: Toni Giménez, Concert, Cullerada Literària, famílies...

És en Marc frigola qui ens comenta la jugada des d'una perspectiva adolescent, concretament, del grup C: TRUITA A LA FRANCESA: Va ser un dia molt emocionant. Primer vam fer assaig general del concert: és a dir, vam repassar totes les cançons apreses, ens vam col·locar per veus i edats, vam aprendre a entrar i a sortir en silenci, etc. Després, a les quatre de la tarda vam assajar la Cullerada Literària després d'haver fet petits tastets al migdia. A les cinc de la tarda vam fer una festa a la pista poliesportiva i amb els pares. Cantava i animava en Toni Giménez que estava amb nosaltres per celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari com a animador infantil. Va ser molt interessant! Després vam anar a sopar i al concert hi falta gent. va començar a dos quarts de deu del vespre, primer amb concert instrumental i després amb la coral. Al final del concert vam fer un petit homenatge als "adoles" que acabaven enguany amb unes camisetes de Neret com a regal i amb els noms seus i unes mans al darrera. Després vam fer la Cullerada Literària que, malgrat els neguits, va sortir prou bé. En la intimitat, a la matinada, vam fer una petita festa (només els adolescents) i un ressopó.

Val a dir que aquell dissabte, a la nit, va començar a empitjorar-se el temps, amb vent i fred. Però havíem pogut celebrar tots els actes previstos.

El grup 5 del nivell A: H2O escriu el reportatge del penúltim dia de colònies. Comença el Samuel Camacho amb una il·lustració més relacionada amb animalons que amb els esdeveniments del dissabte:

En Toni Eche comenta la jugada: En Toni Giménez va venir a cantar i es va trobar amb més d'una sorpresa. Molts pares van venir a veure els seus fills. Al concert, els uns van tocar els instruments, i després, tots junts vam cantar un concert. A la nit ens vam "passejar" per: Alícia i el País de les Meravelles, el Llibre de la Selva, el Petit Príncep, la Vaca Cega (racó poètic)…

Continua l'Arnau Hita: Va venir un cantautor català molt conegut. Es deia Toni Giménez i aquest any celebra el seu 25è aniversari com a cantautor. Va començar a cantar i, més tard, ens va dir que, casualment, en Francesc, el cap dels monitors i mestre d'escola, també feia vint-i-cinc anys que feia de monitor; així que li va dedicar una rumba molt bonica.Entre d'altres, al concert de la nit vam cantar: Só fill del Noguera, Visca la Xampanya, Tots Junts, Bamba, el Minyonet, el Virolai, Enyor a la Natura, els Minairons i els Segadors...

Continua explicant-se, amb tots els ats i uts, la Cristina Ostàriz: En Toni Giménez, ahir, va cantar per nosaltres i vam ballar i cantar tots. Van venir també els pares, els avis, cosins, amics… Tots teníem moltes ganes de veure els nostres familiars. Els nens vàrem sopar a dos quarts de vuit del vespre i després, al segon torn, van sopar els familiars. Vam cantar i actuar a la nit.

Continua el reportatge l'Elsa Moreno: A les cinc de la tarda vam anar a la pista de bàsquet on hi va actuar en Toni Giménez.

Després vam tenir temps per estar amb els pares, vam sopar, ens vam canviar de roba i vam anar al concert. Quan aquest va començar, primer van tocar les flautes, piano, etc., després vam aparèixer tots els demés i vam cantar les cançons assajades durant tot el torn.Si això esdevenia a la capella, després vam anar al taller gran i hi vam fer actuacions per grups.

Què ens diu la Cristina Ardanuy? En Toni Giménez va actuar davant de tothom: nois i noies, monitores i monitors, familiars, amigues i amics… i ens va animar la tarda. Ens va fer cantar i donar moltes voltes. Tant és així que vam acabar ben marejats!… Al concert, com que enguany se celebra el centenari de la mort d'en Mossèn Cinto Verdaguer, un poeta català molt important, vam cantar la cançó "lo Raier" i "el Virolai", ambdues cançons amb lletra del mossèn Cinto.

L'Elsa Álvarez ve a dir el mateix que els companys i companyes i aclareix: Durant el concert, com que estava lesionada, em van fer seure en un banc al davant de tot; però també vaig cantar! No faltaria més, Elsa…

Sí, lectores i lectors… Això s'acaba! Però cal aclarir una mica més tot això dels vint-i-cinquès aniversaris. Els monitors havien pactat amb en Toni Giménez la seva presència a "can Minairó" per tal de felicitar-lo com cal. Quan va arribar es va trobar amb una gran pancarta de benvinguda i felicitació i moltes il·lustracions arreu, especialment a la seva habitació. Per cert, li van agradar molt! A mitja actuació li va tocar ballar "lo Tio Pep" i la "Coqueta amb Sucre" i li vam regalar una caricatura seva molt maca que va dibuixar un nen, en Pau Agustí, i un drac de fang estil Gaudí que el va impressionar. En acabar aquest acte tan senzill ell va fer sortir en Francesc I. Freixanet davant dels assistents i recordà al públic que aquest també celebrava vint-i-cinc anys seguits de colònies, per la qual cosa havia adaptat una rumba catalana que li havia dedicat al quinzè aniversari a Tírvia i que va cantar i fer ballar a tothom. Felicitats, doncs, als dos!

Una altra nota emotiva del concert va ser el comiat a alguns adolescents que, aquest estiu, acaben la seva estada com a alumnes de les colònies degut a la seva edat; alguns d'ells, amb una dècada ininterrompuda a la seva esquena! Per cert, dos d'ells ens han deixar aquestes dues cartes que podeu llegir a continuació. Voleu algun mocador?


RESUM DE COLÒNIES De Mireia Blanch Codó

Sembla que fos ahir el primer dia que vaig aparèixer a la Farga i, en aquell moment, no podia arribar-me a pensar que aquelles colònies formarien una part important dels meus records. Han estat quatre anys els que he passat venint cada estiu a Queralbs i durant aquest temps ningú em podria prendre els quinze dies que tant esperats eren durant tot l'any.

De fet no sabria com resumir aquests quatre estius que de mica en mica han anat formant part de mi. Amb esforç, però, recordo totes les persones, tant adolescents com del nivell A, amb les que he anat compartint aquestes estades a la Farga. Encara recordo totes les travesses que he anat fent i que pels adolescents són tant esperades durant els quinze dies.La travessa
És un dels grans moments pels adolescents ja que ens allunyem de la rutina de la Farga i passem més temps nosaltres sols. Ens ajuda a fer més pinya entre nosaltres i així poder ser enyorats pels del nivell A

Aquest és el meu últim any i ara és quan penso que potser vaig descobrir aquestes colònies massa tard o que simplement no les he aprofitat al màxim.

Bé, han estat quatre anys ben intensos i ara ja s'han acabat. Quina llàstima!


CARTA DE COMIAT D'Alba Rubió Pons

No sabria com començar aquesta carta, em venen tantes i tantes idees al cap que em fa ràbia resumir-ho tot en un sol dia. Què podria dir? Tant de bo pogués recordar cada un dels dies que he passat amb tots vosaltres, des de que tenia 7 anys fins als 17 d'ara.

Avui ha estat el nostre últim dinar pels que l'any que ve ja no podrem venir (com a adolescents). Pensava en aquest torn d'aquest estiu, tot el que ha passat, tota la gent que he conegut… i mira, m'he posat trista, sincerament. M'estranyarà perquè, l'any que ve, quan algú em pregunti un: "què faràs aquest estiu?" ja no podré dir: "me'n vaig de colònies" entre algun viatge i altres coses (tot i que potser em plantejo això de ser monitora…). Se'm feia molt estrany.

Bé, no voldria continuar posant-me melancòlica perquè no acabaria mai. "Simplement" dir que m'ho he passat molt i molt bé entre vosaltres, i no només això, sinó que també he après moltíssim. Ho trobaré a faltar (sniff).

Molts petons a tots, i als que encara no "marxeu" dir-vos que ho aprofiteu. Val la pena. Sempre amb vosaltres (a veure si l'any que ve…)!

Sense paraules, oi amigues i amics lectors?

Continuem, però… Ens toca, ara, explicar què vam fer el diumenge al matí, darrer dia de les colònies. Som-hi!